TORNEM
El Canòdrom torna i es reinventa com a Ateneu Tecnològic. Una de les entitats que fa que això sigui possible és decidim.org, una plataforma virtual que fomenta les aportacions de la ciutadania a través de la tecnologia i mitjançant la democràcia.
Un lloc que va ser creat per a observar, ara necessita fer-se visible i ser reinterpretat. El projecte neix per donar aquesta segona vida a l’edifici, es basa en l’activació de les grades amb la participació ciutadana.
Amb aquest fet, es pretén fomentar la participació dels ciutadans mitjançant espais temporals i adaptables, aprofitant la tensió que el propi espai genera, obrint la porta a possibles debats ciutadans.
Tornem es desenvolupa entorn a dos sistemes; per una banda consta d’una gràfica aplicada a l’espai que es manté fixa i fa la funció d’estímul des d’una visió externa. No obstant això, a l’interior provoca una dinàmica grupal a partir d’actes de decisió individuals. Per altra banda, es troben de manera elevada, elements verticals (pals) i horitzontals (teles), que juguen amb la versatilitat i a través dels quals es creen diferents espais i amb això situacions d’interacció.
També es pensa en una dinàmica participativa que comprèn dos nivells; una mediació entre la posició física i el debat virtual, que permet evidenciar resultats i opinions a través del posicionament de les pròpies persones.
El Canòdrom de la Meridiana de Barcelona va ser construït pels arquitectes Antoni Bonet i Josep Puig l’any 1964, situat al districte de Sant Andreu. Originalment, la funció d’aquest edifici, com bé el seu nom indica, pretenia albergar competicions de carreres de llebrers.
El 2006 es van deixar de realitzar aquesta competició per ordre de l’ajuntament de la Sagrera. Després de 4 anys sense que es fessin carreres de llebrers, va ser al 2010 quan l’edifici va passar a pertànyer a l’ajuntament. L’espai que abans funcionava com a pista, es va convertir en una plaça pública. Finalment, el 2016, l’edifici va passar a funcionar com a espai de coworking d’un conjunt d’empreses i es per aquest motiu que fins al dia d’avui els veïns de la zona es queixen la desvinculació de l’espai amb el barri i a la vegada el reclamen.
És per aquest motiu que diferents equips de dissenyadors, comencem a crear propostes per a tornar a reconectar el Canòdrom i els individus que l’habiten. Durant les 5 primeres setmanes, cadascun dels 7 equips plantejaven les seves propostes per a més tard formalitzar una sola proposta que es desenvoluparia entre tots els equips per a ser portada a terme posteriorment a l’edifici.
Propostes dels 7 equips:
- Grup 1: https://ainaesquirol0.medium.com/in-touch-9de0c9d531ac
- Grup 2: https://medium.com/contexto-y-usuario/curve-line-20-3748cefaa57d
- Grup 3: https://medium.com/contexto-y-usuario/el-can%C3%B3dromo-los-vecinos-opinan-c76764f85137
- Grup 4: https://medium.com/contexto-y-usuario/reanuda-46e21f2df769
- Grup 5: https://dromoselisava.medium.com
- Grup 6: https://medium.com/contexto-y-usuario/circulaci%C3%B3-i-curiositat-e03d1ac425c
- Grup 7: https://medium.com/contexto-y-usuario/los-graffitis-como-politica-social-8c7789042873
Després de la ideació de la proposta final conjuta, és el moment de presentar la proposta al constructor. Per a això, ens hem dividit en equips de treball amb una funció concreta d’una part del treball i així poder mostrar els avenços a la setmana 2 del projecte (dilluns 9 de novembre — divendres 13 de novembre).
Equips de treball:
Coordinació del projecte: Ander Antelo
Direcció d’art i editorial: Cristina Álvarez, Simón Olives
Concepte:
- Narrativa i Medium: Maria Reig, Gonzalo Pagés, Alex Rufín. Actualitzacions: Marina Flores i Alba Piñol.
- Dibuixos esquemàtics: Ángela Fernández de Valderrama, Marina Flores, Maria Solbes, Marc Monllau.
Manual d’ús:
- Aplicació gràfica i variants d’ús: Eloi Sánchez, Maider Jimeno, Florence Robinson i Alba Piñol.
- Plànols, axos i renders: Charlotte Reichardt, Maria Jou, Patricia Moreno, Arnau Agustí i Francesc Baena.
- Dinàmica participativa: Maria Reig
Esdeveniment:
- Planificació 22/12: Gerard Irurre, Inka García, Aina Esquirol i Jana Pujol.
Amb aquesta organització, hem pogut generar material de manera ordenada per a poder presentar una proposta potent al constructor el divendres 13 de novembre.
A continuació expliquem quin és el propòsit de cada equip:
El primer equip, el de la narrativa, s’encarrega de pensar el títol adequat per al projecte. Ha de fer un text explicatiu de 200 paraules que resumeixin el projecte i que expliquin els avantatges de la proposta a més de començar a escriure a la plataforma Medium narrant el procés que estem seguint i els processos de recerca.
L’equip dels dibuixos esquemàtics han de fer 3 tipologies de dibuixos, la CRIDA que és la gràfica d’apel·lació, el MEDI que consisteix en aquells dibuixos del camp d’acció (bases, pals, teles) i finalment, els dibuixos d’ACCIÓ, basats en la interacció i utilització del individus amb la intervenció.
El grup de la d’aplicació gràfica, plantegen el posicionament de la gràfica d’apel·lació (CRIDA) a la planta de la grada. També generen diferents axonometries explicatives (amb diferents punts de vista) de la formalització.
L’equip de Variants d’ús i interaccions, s’encarreguen de pensar el sistema i com aquest s’adapta a l’espai. També pensa les variabilitats de les disposicions de l’estructura plantejada per a generar diferents espais d’oportunitats i també pensar a llarg termini els possibles usos, el funcionament i la capacitat d’expansió.
Finalment, l’equip de l’esdeveniment. Ells s’encarreguen de fer un pòster que recull la informació sobre el projecte i s’enfoca en el dia de la inauguració. S’encarrega d’organitzar la projecció dels curtmetratges, generen una agenda-planning i pensen com serà el dia de l’obertura del projecte.
Durant la setmana 2 del projecte final (dimecres 11 de novembre), a la classe del Ramón García, vam presentar el que havia fet cada equip de treball, fent així que tots sapiguéssim el punt en el qual ens trobàvem i els directors d’art i editorial estiguessin al cas de com anava la coherència de l’estètica i l’ordre dels documents.
DIBUIXOS ESQUEMÀTICS
El contingut generat dels dibuixos esquemàtics, s’ha dividit en les 3 diferents parts presentades a continuació:
RECLAM: Gràfica com a apel·lació
Els símbols aplicats als dos extrems de la grada a gran escala, indiquen polaritat i insinuen política a l’espai que delimiten, el tensionen. La intenció principal és la de crear una relació visual amb l’objectiu d’atraure les persones provocant certa curiositat.
MEDI: Camp d’acció
Es basa en l’aprofitament de les condicions existents, és a dir, les perforacions que es repeteixen al llarg de les grades, formant una retícula. Amb la idea de fomentar la participació democràtica, es crea un tauler de joc que consisteix en l’utilització de dos tipus de fitxes, les bases i els pals amb les teles, aquests últims tenen dues funcions: suports visuals o divisions espacials.
ACCIÓ: Espais col·laboratius d’intermediació
Les activitats que es desenvolupen en aquest espai, depenen de la interacció dels individus en ell. Està pensat per a la participació ciutadana, però també funciona com a lloc d’oportunitat per a realitzar esdeveniments, formacions o espais de lliure apropiació.
El posicionament físic dels individus a les grades, és un indicador d’opinió o decisió. Aquest espai s’activa de diferents maneres, depenent de les regles que s’estableixin en cada moment, amb l’objectiu de generar debat.
MANUAL D’ÚS
Quant al treball de l’equip de Manual d’ús, s’expliquen les capacitats del sistema proposat i es proposen una sèrie de configuracions i usos possibles, basats en la possibilitat de creixement i expansió. L’estudi s’estructura en les següents parts generals:
1. Gràfica aplicada
- Gràfica aplicada com a reclam
- Gràfica aplicada com a camp d’acció
2. Dinàmica participativa. Tornem “a jugar”.
3. Sistema
- Inventari
- Manual de muntatge i variacions
- Usos: 4 Situacions
4. Esdeveniment
- Instruccions del joc
1. GRÀFICA APLICADA
Gràfica aplicada com reclam
La gràfica aplicada a l’espai es situa a ambdós extrems de les grades, el que genera una tensió visual des de l’exterior. Això funciona com a crida degut a la seva presència, tant per la seva gran escala com pel color emprat.
Els colors utilitzats remeten al verd (tram esquerre) i al vermell (tram dret), colors oposats, com a metàfora de la diversitat i de com es complementen els diferents punts de vista de la ciutadania. Són clarament dos colors que a la nostra cultura connoten els graus positiu i negatiu.
La forma de la gràfica és horitzontal, en el sentit de les grades i ocupa la part frontal d’aquestes per a aconseguir ser visualitzada des de la plaça. Es sitúa al centre del primer i l’últim sector. Està instal·lada a les contrapetges de les grades dels dos trams dels extrems dret i esquerre. Cada llistó fa 5 metres de longitud per tant, la forma resultant és la d’un rectangle.
Un cop a l’interior, la seva utilitat és la d’aplicar un estudi social en el qual el públic decideix i s’ubica en el tram que considera més afí segons la seva opinió. Per exemple, un mediador planteja una pregunta i s’atribueix a cada extrem un valor, com “a favor” i “en contra”, és a dir, la gràfica divideix als usuaris a través d’un eix horitzontal en el sentit de la grada.
Gràfica aplicada com a camp d’acció
La retícula establerta es composa de 18 bases en 3 grups de diferent formes cadascun: un grup amb 6 bases quadrades (2n tram), un altre amb 6 bases triangulars (3r tram) i un més amb bases circulars (4t tram). Als tres trams, les bases estan col·locades de la següent disposició: 3 bases a la fila 2 i 3 bases a la fila 5, alineades paral·lelament.
Les bases defineixen el camp de joc i fan la funció de suportar els pals, que al vegada aquests creen els diferents espais amb la configuració versàtil de les teles que separen l’espai vertical i horitzontalment.
La combinació d’aquestes peces fa que l’espai sigui modificable i configurable segons les necessitats dels individus a cada ocasió. Aquestes generen un camp de joc que només s’activa quan l’usuari participa.
Tauler de joc
2. DINÀMICA PARTICIPATIVA. TORNEM “A JUGAR”
El joc Tornem funciona a partir d’una dinàmica de posicionament on es permet a tots els participants mostrar la seva opinió, i el més important, l’oportunitat de poder debatir obertament.
Aquest joc fomenta l’adaptació d’un espai per a la democràcia i reflecteix el projecte de renovació i obertura del nou Ateneu que s’està duent a terme.
Els colors utilitzats en la dinàmica de joc també són el verd i el vermell.
Instruccions del joc
Aquesta dinàmica ha d’estar guiada per un mediador encarregat d’explicar les instruccions i la informació del debat.
Les instruccions del joc s’expliquen a continuació a partir d’un exemple *.
1. PARTICIPANTS
Els participants en divideixen per característiques semblants.
Amb quin rol t’identifiques? *
■ Gent que acostuma a passejar en família
▲ Gent que acostuma a passejar sola
● Gent que acostuma a passejar amb parella
Estàs a gust en el canòdrom? *
En aquest cas el barem d’opinió és Sí (la fila superior) — No (la fila inferior)
2. ENS POSICIONEM!
Les persones es situen al tram de la peça que els hi correspon i a la fila que representa la seva opinió sobre la pregunta.
3. DEBATEM? 10 min
Hora de debatre amb tots aquells que pertanyen a la mateixa zona, amb diferents opinions.
4. ENS BARREGEM PER COLORS!
En aquest moment, afegim un nou element, fins ara aleatori, que és el color. Aquest ens permetrà barrejar rols i opinions.
5. ENS POSICIONEM!
Aquells que estiguin casualment més a prop d’una figura VERDA han de situar-se en la zona ■ i els que estiguin més a prop d’una figura VERMELLA han de situar-se en la zona ● .
6. DEBATEM? 10 min
Gràcies a la barreja ara el debat serà més enriquidor i es realitzarà entre rols i opinions diferents.
3. SISTEMA:
El sistema de la intervenció funciona de la següent manera:
En les perforacions d’1,5 cm de diàmetre seleccionades de les graderies, hi ha un sistema fixat al forjat i una placa de 1cm fixada també, que és la superfície a la qual s’encaixen els pals de fusta circulars de 8 cm de diàmetre.
Els pals són movibles i de 260 cm d’altura. L’estructura està formada per dues parts: la base de 10 cm (inclosa en la grandària total del pal) i els 250 cm restants del pal. Cada pal té un sistema per a subjectar les teles que consta de tres caragols situats en les següents altures: el primer començant per baix a 26,5 cm de la base, el segon a 134,5 cm de la base i l’últim a 242,5 cm de la base. Aquests fan la funció de tibar bé la tela, tant en els extrems com enmig del pal. Hi ha 12 teles de 107 cm x 260 que funcionen tant de manera transversal com horitzontal en la graderia.
El sistema també permet que quedin ben fixades quan estan col·locades transversalment en la graderia, per tant cada costat està subjectat a un nivell diferent, un pal en la fila 2, començant per dalt, i l’altre en la 5.
En un mateix pal es pot agafar més d’una tela, és a dir, pot rebre una tela d’una banda i una altra tela per l’altre costat, en el cas de les disposicions de la tela de manera horitzontal.
Inventari
- Grades del Canòdrom buides
- Aplicació de les bases (de dreta a esquerra: bases quadrades, bases triangulars i bases circulars)
- Situació dels pals a les bases corresponents en funció de l’activitat a realitzar
- Aplicació de les teles
- Activació de l’espai per part de la interacció dels individus
Manual de muntatge i variacions
Usos: 4 situacions
- Activitats “decidim”: Estructures disposades a partir de la creació de petits espais que permeten la separació de les activitats que es generin. Aquestes permeten usos com: projecció, separació d’àmbits, panells informatius…
- Exposició: Estructures repartides proporcionalment per a facilitar el pas entre elles, permetent crear punts d’interès per a poder formar converses/ debats en “petit comitè”. Les teles proporcionen una estructura física per a projectar o exposar qualsevol tema.
- Reunions: Converses dividides a partir de la separació que creguin les escales, on l’estructura simplement actua com a forma de suport visual cap a les reunions.
- Esdeveniment: Es tracta d’un projecte participatiu i interactiu on l’usuari és el protagonista. L’objectiu és tornar a reactivar l’edifici del Canòdrom per a la gent del barri. Amb el sistema proposat volem crear una interacció amb l’usuari, utilitzant les teles com a mitjà d’informació i projecció.
Fotomuntatges
Esdeveniment
L’esdeveniment tindrà lloc el 22 de desembre de 2020 al Canòdrom de la Meridiana de Barcelona.
En termes d’exposició, d’una banda volem fer referència al passat de l’edifici, que té un paper important en la història i no volem que es perdi la seva essència. D’altra banda, per a apropar a la gent la nova obertura del Canòdrom i enfocar-nos en el futur del què serà l’edifici a partir del mes de desembre. Hem decidit dedicar un petit espai explicatiu sobre l’organització de Decidim i la seva idea de transformar l’espai en un centre de referència a la ciutat en tecnologies digitals, democràcia i participació ciutadana.
En termes de projecció, una d’aquestes pantalles estarà dedicada a la projecció d’uns curtmetratges que activaran mitjançant quatre debats que donaran pas a la interacció amb l’edifici i la gràfica amb els usuaris.
Què?
El Canòdrom de la Meridiana torna sent un ateneu democràtic, on la gent del barri té un espai on expressar-se lliurement sense ser jutjat i pot gaudir de la companyia d’aquest edifici tan emblemàtic pel barri.
A qui ens dirigim?
Ens dirigim a la gent del barri en el qual es troba el Canòdrom i els seus voltants. També ens dirigim a totes aquestes persones que en un passat, un present o un futur, han format o volen formar part de la comunitat del Canòdrom.
Com?
Volem promoure aquest esdeveniment mitjançant cartells informatius i publicitaris que seran repartits una setmana abans de l’esdeveniment; mitjançant la xarxa social de decidim.org; i amb el sistema de teles que serà exposat el dia 22 de desembre en el Canòdrom, activat pel públic que acudeixi amb una sèrie de debats que promouràn aquesta democràcia participativa que la plataforma decidim.org està buscant.
Amb quina finalitat?
L’objectiu és promoure la reobertura del Canòdrom i informar que passa a ser un Ateneu Tecnològic i Democràtic pel barri i proximitats. En conclusió, la nostra finalitat és la d’obrir les portes de l’edifici i permetre l’entrada, al mateix temps crear un espai acollidor on la gent pugui interactuar entre sí i entre ells i l’edifici.
Rol dels estudiants
Públic infiltrat:
Ajuda a la dinamització dels debats. ej: Si el debat s’estanca o la gent està molt tímida, trenquen el gel (Ander Antelo, Maria Jou, Alba Piñol, Marina Flores i Maria Solbes).
Projecció:
Encarregats de projectar els curtmetratges (Jana Pujol, Inka García, Gerard Irurre i Aina Esquirol).
Càmera i vídeo:
Realitzar fotografies i vídeos del dia de l’esdeveniment (Càmera: Simón Olives i Ángela Fernández de Valderrama.
Vídeo (Gonzalo Pagés i Marc Monllau).
Entrada:
Donen la Benvinguda als visitants i reparteixen la Fanzine (llibret informatiu).(Charlotte Reichardt, Patricia Moreno, Arnau Agustí).
Organització:
Encarregats de que la planificació vagi en ordre (Jana Pujol, Inka García, Gerard Irurre i Aina Esquirol).
Debats:
Encarregats de dinamitzar, preguntar i organitzar els debats (Maider Jimeno, EloiSánchez i Maria Reig).
Promotors:
Captadors de públic (Francesc Baena i Florence Robinson).
Horari
11.00–13.00 Muntatge de l’exposició
13:00 S’obren les portes
14.00–15.00 Break per a menjar
15.00–16.30 Preparació del material
16.30 S’obren les portes (es reparteixen fullets, comencen les interaccions)
16.30–17.30 Dinàmica participativa
17.30 Debat I (El buit)
- 17:30–17:35 Pregunta I debat I
- 17:35–17:40 Projecció debat I
- 17:40–17:45 Pregunta II debat I
- 17:45–18:00 Pregunta III debat I
18.00 Debat II (El temps a través)
- 18.00–18.05 Pregunta I debat II
- 18:05–18:10 Projecció debat II
- 18:10–18:15 Pregunta II debat II
- 18:15–18:30 Pregunta III debat II
18.30 Debat III (Nosaltres)
- 18:30–18:35 Pregunta I debat III
- 18:35–18:40 Projecció debat III
- 18:40–18:45 Pregunta II debat III
- 18:45–19:00 Pregunta III debat III
19.00 Documental
- 19.00–19:05 Projecció documental
- 19:05–19:10 Pregunta I documental
- 19:10–19:15 Pregunta final documental
19.30–20:00 Speech de Decidim l’Ateneu tecnològic
20:00 Fi de l’esdeveniment.
Presentació del projecte (11 Desembre 2020)
(2–3 minuts per persona — 15 min máxim)
Concepte: Introducció al disseny — ALEX RUFÍN
- S’explica el nou projecte per a la reobertura del Canòdrom. S’explica l’objectiu de Decidim. S’introdueix el sistema de teles i l’activació de camp.
VARIANTS D’ÚS: Explica com funciona — ELOI SÁNCHEZ
- Explicar com funciona el disseny de les teles, on s’ubica. Les variants d’ús.
- S’explica l’ús de les teles: suports visuals o divisions espacials. I la gràfica.
- S’expliquen les variants d’ús quines bases s’activen depenent de l’interès de decidim (activitats decidim, esdeveniment, reunions, exposició). Això fa que l’espai sigui movible i adaptable a cada situació.
- S’explica la retícula establerta. Està composta per 18 bases, aquestes bases defineixen el camp de joc i alhora fan la funció de suportar els pals. Opcional: Mencionar inventari (mides dels pals, mides de les retícules, mides de les teles, quants pals trobem…).
GRÀFICA: Explica com s’interactua — MARIA REIG
- Explica com s’interactua amb les teles. Com s’activa la dinàmica participativa (el joc). Els símbols de terra.
- S’introdueix el joc.
ESDEVENIMENT: Explica com s’aplica el dia de l’esdeveniment — AINA ESQUIROL
- Explicar com funcionarà l’esdeveniment i en què consistirà. Com hem organitzat la presentació dels curts i la dinàmica aplicada per a que la gent del barri pugui debatre i conèixer-se i al mateix temps que comencin a veure el Canòdrom com un espai en el que ser escoltats.
CURTMETRATGES:
Els curtmetratges realitzats al Canòdrom, pertanyen al Taller de Cine i Espai. Hi ha tres curtmetratges que tracten tres temes diferents, però tots estan relacionats amb l’edifici i el seu entorn. La quarta projecció és la del documental, un vídeo que mostra el behind scenes de la realització dels curtmetratges. I per últim, la fanzine (llibret informatiu) en que s’expliquen l’edifici, la seva història i l’experència pròpia.
El paso del tiempo: la història
El debat va qüestionar l’ús del Canòdrom com a equipament i edifici que de presència al barri. També es fa una comparació amb el que va ser, és avui en dia i serà en un futur molt pròxim.
S’obre el debat amb la següent pregunta de SI o NO:
D’un lloc d’oci a un centre tecnològic, et ve de gust?
- Si la resposta és SI, la gent es posiciona als esglaons superiors (graderies del centre)
- Si la resposta és NO, la gent es posiciona als esglaons inferiors (graderies del centre)
Una vegada posicionats, es projecta el curtmetratge i s’obre un altre debat amb la següent pregunta:
Assumint que el Canòdrom passarà a ser un ateneu tecnològic, perdrà o recuperarà l’essència d’un edifici social i d’oci?
Es distribueix la gent entorn de les figures:
- Cercle (esquerra): Perdrà l’essència
- Quadrat (Centre): No ho sé, estic content que el Canòdrom reobri les seves portes
- Triangle (dreta): Recuperarà l’essència
Una vegada la gent s’hagi posicionat a l’esquerra, la dreta o el centre, han de fixar-se en el color del símbol que tinguin més a prop. Depenent del color, es posicionen en els triangles dels extrems de les graderies, els quals cadascun té el color d’una d’aquestes figures (quadrat, triangle i cercle).
Una vegada allí, s’obre un últim debat amb la següent pregunta:
El Canòdrom avança cap a un objectiu més innovador, consideres que s’adapta a la societat actual i al barri que l’envolta?
10–15 minuts de debat
S’introdueix al públic infiltrat (si és necessari).
Possibles temes que guien el debat:
- Quin futur volem?
- Què pot fer-se en el Canòdrom per a ajudar a la gent del barri? Si poguessis triar el futur del Canòdrom, quin seria?
- Assumint que l’espai es convertirà en un Ateneu tecnològic i imaginant que no tens accés a internet i/o dispositius tecnològics a la teva casa, acudiries al Canòdrom?
- D’un lloc d’oci a un centre tecnològic social, et ve de gust?
- El Canòdrom avança cap a un objectiu més innovador, consideres que s’adapta a la societat actual i al barri que l’envolta?
- Estàs d’acord que l’edifici del Canòdrom sigui considerat patrimoni arquitectònic (no es pot tocar?
- Assumint que el Canòdrom passarà a ser un ateneu tecnològic, perdrà o recuperarà l’essència d’un edifici social i d’oci?
- Consideres el Canòdrom un possible espai de reflexió pel seu espai arquitectònic?
El vacío: les dones
El debat va qüestionar el paper que té la dona avui en dia, i com aquest ha anat o no evolucionant al llarg del temps, tenint en compte que l’edifici del Canòdrom era un espai en el qual existia una diferència de gènere.
S’obre el debat amb la següent pregunta de SI o NO:
El Canòdrom podria ser una via per a aconseguir la igualtat de gènere?
- Si la resposta és SI, la gent es posiciona als esglaons superiors (graderies centrals)
- Si la resposta és NO, la gent es posiciona als esglaons inferiors (graderies centrals)
Una vegada posicionats, es projecta el curtmetratge i s’obre un altre debat amb la següent pregunta:
Creus que actualment les dones tenen el mateix paper?
Es distribueix la gent entorn a les figures:
- Cercle (esquerra): Si, tenen el mateix paper
- Quadrat (Centre): Encara queda molt camí per fer
- Triangle (dreta): No, el paper de la dona ha canviat completament
Una vegada la gent s’hagi posicionat a l’esquerra, la dreta o el centre, han de fixar-se en el color del símbol que tinguin més a prop. Depenent del color, es posicionen en els triangles dels extrems de les graderies, els quals cadascun té el color d’una d’aquestes figures (quadrat, triangle i cercle).
Una vegada allí, s’obre un últim debat amb la següent pregunta:
Creus que tindrien alguna classe de vot al nou espai tecnològic?
10–15 minuts de debat
S’introdueix al públic infiltrat (si és necessari).
Possibles temes que guien el debat:
- Creus que actualment les dones tenen el mateix paper?
- El canòdrom podria ser una via per a aconseguir la igualtat de gènere?
- Creus que les dones se sentien cohibides en l’espai de les apostes?
- Creus que les dones se sentien lliures en l’espai de les apostes?
- Creus que tindrien alguna classe de vot en l’espai d’apostes?
- Creus que tindrien alguna classe de vot en el nou espai tecnològic?
- Creus que un moviment que fa costat a la dona per sobre de l’home, ajuda a aconseguir la igualtat entre tots dos rols? O la perjudica?
- Sent el 0% una desigualtat de gènere i sent el 100% una igualtat de gènere, En quin percentatge ens trobem ara? I quan el Canòdrom era un lloc d’apostes?
Nosotros: l’individu
El debat va qüestionar la connexió entre el social i l’urbà. Les emocions que podria despertar les qualitats estètiques o emocionals d’un espai a un individu
S’obre el debat amb la següent pregunta de SI o NO:
Observar l’espai que t’envolta pot modificar els teus sentiments?
- Si la resposta és SI, la gent es posiciona als esglaons superiors (graderies centrals)
- Si la resposta és NO, la gent es posiciona als esglaons inferiors (graderies centrals)
Una vegada posicionats, es projecta el curtmetratge i s’obre un altre debat amb la següent pregunta:
Què va ser el que et va unir al Canòdrom?
- Cercle (esquerra): La meva infància, la familia
- Quadrat (Centre): L’espai públic del barri
- Triangle (dreta): Reunions socials o de treball
Una vegada la gent s’hagi posicionat a l’esquerra, la dreta o el centre, han de fixar-se en el color del símbol que tinguin més a prop. Depenent del color, es posicionen als triangles dels extrems de les graderies, els quals cadascun té el color d’una d’aquestes figures (quadrat, triangle i cercle).
Una vegada allí, s’obre un últim debat amb la següent pregunta:
Què veus més enllà d’un edifici arquitectònic?
10–15 minuts de debat.
S’introdueix al públic infiltrat (si és necessari).
Possibles temes que guien el debat:
- Quins sentiments et produeix el Canòdrom?
- Observar l’espai que t’envolta pot modificar els teus sentiments?
- Quins creus que són les preocupacions de la gent del barri?
- Què veus més enllà d’un edifici arquitectònic?
- Què creus que són més importants les persones o l’edifici? Justifica la teva resposta.
- Et consideres part del Canòdrom?
- Has anat alguna vegada a plorar en el Canòdrom?
- Consideres el Canòdrom un possible espai de reflexió pel que transmet?
- Tens alguna anècdota sentimental que t’uneixi al Canòdrom?
- Què va ser el que et va unir al Canòdrom?
DOCUMENTAL: EL MEDIADOR
Parlem del Canòdrom com un nou espai “phygital”. El debat té com a objectiu qüestionar la relació entre l’espai físic i és el mateix a l’espai digital. Fer èmfasi en l’intermediari entre ambdós conceptes.
Es projecta el documental. Una vegada finalitzat s’obre el debat amb la següent pregunta de SI o NO:
Creus que el digital és una bona eina per a transmetre o expressar?
- Si la resposta és SI, han de col·locar-se al rectangle verd de l’esquerra
- Si la resposta és No, han de col·locar-se al rectangle vermell de la dreta
Una vegada posicionats a cada costat, dues persones es dirigeixen a aquests triangles dels extrems (un a cadascun) i tanquen el debat amb aquesta última pregunta:
Té el barri que adaptar-se a l’Ateneu o ha de ser l’Ateneu el que s’adapti al barri?
Depenent de les respostes els repartim un identificador d’un color:
- El barri ha d’adaptar-se a l’Ateneu (Vermell)
- L’Ateneu ha d’adaptar-se al barri (Verd)
Una vegada repartits els distintius de color i finalitzats els debats, repartim l’incentiu (exemple: refresc gratis a la barra) que donarà pas a una intervenció social i de l’espai “lliure”.
Aquests distintius permetrà a decidim fer un recompte i recopilar dades sobre la resposta a aquesta pregunta.
Possibles temes que guien el debat:
- A través del digital puc mostrar-se la realitat de l’espai?
- Creus que el digital és una millora o ajuda per a promoure un espai físic?
- Creus que el digital és una bona eina per a transmetre o expressar?
- Creus que el digital és una bona eina de treball?
- A l’ésser una eina digital és útil per a les persones majors? Si la resposta és NO, — Quina solució proposes?
- Té el barri que adaptar-se a l’Ateneu o ha de ser l’Ateneu el que s’adapti al barri?
- En què t’agradaria més que a l’Ateneu invertís els diners en ordinadors o en dòminos?
